Durant l’Alta edat Mitjana, Montserrat com a límit del sud d’aquesta frontera de la Catalunya Vella s’anomena muntanya de les Roques Negres. El 933, en època del fill de Guifré, Sunyer I, ja la trobem documentada com a mont Serrat. L’any 1025 i a la seva cara nord, el bisbe Abat Oliba de Vic converteix el priorat de Santa Maria, Sant Iscle i Sant Pere en l’abadia de Santa Maria dependent de la de Santa Maria de Ripoll i obedient a la diòcesi de Vic. Per a defensar aquest nou monestir, es construeix una torre que, posteriorment, passarà a anomenar-se castell de Montserrat, la fortificació edificada a més altura de tots els castells de Guifré, a 920 metres.

En l’antic emplaçament ara hi ha l’ermita de Sant Dimes, d’accés complicat. En canvi, la portalada romànica coetània al castell es troba als porxos de l’abadia i és visitable sempre.

Aquest castell està vinculat als castells de frontera de Guifré

Et recomanem

Distintius de qualitat al Bages

Geoparc de la Catalunya CentralUNESCOBiospherePunt d'informació turísticaCarta Eureopa de Turisme Sostenible (CETS)El Rebost del BagesRestaurants gastronòmicsEstrella MichelinDO Pla de Bages

Ves al contingut