Durant l’Alta edat Mitjana, Montserrat com a límit del sud d’aquesta frontera de la Catalunya Vella s’anomena muntanya de les Roques Negres. El 933, en època del fill de Guifré, Sunyer I, ja la trobem documentada com a mont Serrat. L’any 1025 i a la seva cara nord, el bisbe Abat Oliba de Vic converteix el priorat de Santa Maria, Sant Iscle i Sant Pere en l’abadia de Santa Maria dependent de la de Santa Maria de Ripoll i obedient a la diòcesi de Vic. Per a defensar aquest nou monestir, es construeix una torre que, posteriorment, passarà a anomenar-se castell de Montserrat, la fortificació edificada a més altura de tots els castells de Guifré, a 920 metres.

En l’antic emplaçament ara hi ha l’ermita de Sant Dimes, d’accés complicat. En canvi, la portalada romànica coetània al castell es troba als porxos de l’abadia i és visitable sempre.

Aquest castell està vinculat als castells de frontera de Guifré

Et recomanem

Els distintius de qualitat del Bages

Punt d'informació turísticaEstrella MichelinCarta Eureopa de Turisme Sostenible (CETS)Restaurants gastronòmicsEl Rebost del BagesDO Pla de BagesGeoparc de la Catalunya CentralBiosphere

Els camins del Bages

Parc de la Sèquia3 montsCamí de Sant JaumeCamí OlibaCamí Ignasià

Ves al contingut